Educabilitat per lluitar contra el fracàs escolar

El passat divendres 10 de febrer va tenir lloc a Martorell el XVIII Fòrum local d’educació. La lluita contra el fracàs escolar. El paper del món local, organitzat per l’Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona.

El Fòrum es va centrar en la lluita contra el fracàs escolar des de la perspectiva del rol fonamental que el món local vol protagonitzar per tal d’eradicar-lo, tenint en compte el context econòmic i social actual per tal de prevenir l’abandonament escolar prematur

La ponència inaugural del Fòrum a càrrec de Xavier Bonal, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va destacar el paper dels governs locals en la lluita contra el fracàs escolar des de la proximitat i la corresponsabilitat, per la seva flexibilitat i capacitat d’anar més enllà.

Les característiques del fracàs escolar

En la seva ponència Xavier Bonal va analitzar les característiques del fracàs escolar a Catalunya i va identificar-ne cinc. La primera, el seu caràcter persistent i per aquest motiu cal fer una bona avaluació tenint en compte tots els factors que incideixen en els resultats escolars. La segona, és la debilitat dels mecanismes de segona oportunitat que fan quasi impossible el retorn dels joves al sistema educatiu reglat. La tercera, la concentració del fracàs escolar en determinades franges de població, especialment les famílies amb menys renda disponible. Com a quarta característica, el dèbil sistema de beques i ajuts, mal endèmic del sistema educatiu a Catalunya i a Espanya. I pel que fa a la cinquena, l’efecte crisi és quasi irrellevant, ja que les escasses expectatives laborals ha fet augmentar la demanda educativa, tot i que l’abandonament escolar a la franja 16-19 és molt alta.

Pel que fa a les línies de treball per lluitar contra el fracàs escolar, Xavier Bonal va proposar no inventar res de nou, sinó fixar l’atenció en tot allò que ja sabem per l’experiència. I aquí va destacar la irrellevància de les reformes institucionals; la relació ja mencionada entre nivell econòmic i fracàs escolar; l’equitat com a garantia de millora en el rendiment escolar; la importància de les polítiques d’escolarització en l’etapa 0-3 i de la formació professional; la importància del fora escola, de les condicions socials, familiars, culturals, econòmiques... en el rendiment escolar i en la continuïtat o no dels estudis.

En aquesta línia, el professor Bonal va reivindicar el treball en el món local de  les polítiques d’educabilitat, enteses com aquelles condicions mínimes necessàries perquè els nois i les noies tinguin èxit en el seu procés educatiu i social  amb criteris d’igualtat i  equitat .  

Pel que fa l’oportunitat del món local en el treball contra el fracàs escolar va destacar el valor de la proximitat, la corresponsabilitat, la major capacitat dels municipis per subvertir la normativa, i per aplicar polítiques flexibles i de subjectivitat. Com a prioritats va destacar incidir en els mecanismes de detecció i el diagnòstic per poder intervenir com el més aviat possible; escoltar els infants i joves; treballar amb les famílies; el treball en xarxa de l’administració i amb l’entorn; la complicitat amb els centres escolars.

En aquest apartat de prioritats, va destacar el treball amb l’entorn, amb el teixit social i, aquí, va destacar que s’ha de treballar en clau de territori i no en clau d’escola, no com si es tractés d’una illa aïllada i allunyada dels problemes i les característiques del barri i el municipi en el que es troba ubicada.

A les conclusions, Xavier Bonal va apel·lar a la creativitat, a no caure en el desànim, a mirar la crisi econòmica com una oportunitat per prioritzar, i a la corresponsabilitat de tots els actors implicats en l’educació.

L’educabilitat des de les polítiques de joventut

Des de les polítiques de joventut és molt interessant el concepte d’educabilitat en quant implica que tothom pot progressar, siguin quines siguin les seves dificultats derivades de condicionaments socials, culturals, psíquics... aplicant  criteris d’igualt i equitat.

Entre les condicions per l’educabilitat, Xavier Bonal, en destaca tres que són presents en la tasca educativa que es realitza des de les polítiques locals de joventut i els equipaments juvenils.

• Projecte de vida,  tenir un objectiu concret més o menys proper en el temps, que activi i motivi  a la persona jove cap a resultats o finalitat (amb absència de projecte, la cultura de l’esforç no té cap sentit).
• Confiança, la persona jove ha de sentir que es confia en ell, i que alhora ell pot establir relacions  de confiança  amb els seus educadors i  referents propers.
• Narrativa, treballar des del món municipal per a capacitar als i a les  joves a aprendre a expressar el seu projecte, incidint en les habilitats personals i socials com a elements indispensable en l’educació de  les persones  joves.

Des de les polítiques de joventut orientem en aquest sentit, treballant per l’educabilitat dels adolescents i joves des dels equipaments i els programes que és desenvolupen, com el PIDCES: des de la proximitat, esdevenint referents, generant confiança, treballant amb ells i elles les habilitats socials, a partir de projectes concrets i interessos dels propis joves.

Educabilitat des de l’escola per lluitar contra el fracàs escolar i educabilitat des de les polítiques de joventut per treballar per l’autonomia, l’emancipació i l’apoderament dels i les joves.

Nota de premsa del Fòrum [2]

Ana Madrid Egea i Olga Madrid Valenzuela
Tècniques Oficina Pla Jove